Benvinguda

Benvinguts a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.

L'ICC és, un centre de recerca en aspectes fonamentals del mon físic que ens envolta, des del més petit (microcosmos) al mes gran (macrocosmos). Aspectes com la cosmologia, l'astrofísica, les ciències de l'espai, l'estructura fonamental de la matèria i els aspectes mes teòrics i especulatius de la física s'hi troben representats.

Juntament amb això, l'ICC ha de ser uns instruments per a facilitar la participació dels investigadors de la UB en els grans reptes científics del segle XXI i en les grans infraestructures científiques catalanes, espanyoles i europees. Per tant, volem fomentar la recerca amb un elevat contingut experimental i observacional.

Sovint la resposta a aquests reptes científics requereixen l'esforç coordinat de diferents àrees. Per exemple entendre l'estructura dels estels exigeix l'esforç dels astrofísics, els físics nuclears i els físics de partícules i en el cas d'un estel pròxim, com es el sol, l'ajut de missions espacials dedicades. Esbrinar l'origen dels misteriosos raigs còsmics requereix el treball conjunt de físics experimentats d'altes energies, astrònoms i radioastrònoms. Per observar l'emissió de neutrinos d'una supernova i entendre el mecanismes d'aquestes espectaculars explosions cal anar a un laboratori subterrani i utilitzar sofisticades tècniques de física de partícules. Esbrinar quina es la naturalesa de la matèria fosca de l'univers no es pot fer sense els coneixements de la cosmologia, la física teòrica, mentre que les tècniques de física nuclear es essencial per a la seva detecció directa i la mesura de les seves propietats. I així podríem seguir.

L'avançament del nostre coneixement del Cosmos ja no es pot fer des de parcel·les separades. Exigeix el treball conjunt de molts experts, teòrics i experimentals. Posar junts aquests experts es la missió principal de l'ICC.

Les sofisticades tècniques instrumentals que fem servir els físics i astrofísics i les exigències que suposa el avançar en el coneixement impliquen el desenvolupar instruments que es troben sempre al limit del que es tècnicament factible i això actua com una locomotora del progrés en la instrumentació que després es tradueix a la curta o la llarga en importants retorns tecnològics i transferència de tecnologia al sector productiu. Es exemples son nombrosos.

Moltes d'aquestes activitats desborden les possibilitats d'un departament universitari normal. La ciència s'ha fet progressivament mes complexe, mes gran. Si la UB vol ser una gran universitat ha d'establir les estructures que ho permetin. L'ICC neix amb aquesta voluntat i amb la intenció de ser un centre punter en alguna d'elles, com correspon a la primera institució acadèmica del país.