Quan a principis del segle XX vam descobrir les galàxies, les vam interpretar com a illes d'estrelles a l'Univers. Des d'aleshores, hem après que aquestes illes no estan tan aïllades com pensàvem, sinó que interaccionen amb tot el que hi ha a prop. La Via Làctia, la galàxia on vivim, també. De fet, la forma i el contingut actuals són el resultat d'una sèrie de barreges de galàxies més petites i de la interacció amb les galàxies que tenim al voltant. Quantes galàxies hem engolit fins ara? ¿Continua aquest procés? Quin és el nostre futur? La missió Gaia de l'Agència Espacial Europea vol respondre aquestes preguntes. Per a això, mesura el moviment, la distància i l'edat de més de mil milions d'estrelles. Saber com es mouen permet determinar el seu origen i per tant, reconstruir la història de la Via Làctia.

NOTES

A càrrec de Carme Jordi, professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, membre de l'Institut de Ciències del Cosmos i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. La seva recerca gira al voltant de la caracterització física d'estrelles i cúmuls estel·lars. Ha participat en diverses missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL, actualment és membre del Gaia Science Team, l'òrgan científic assessor de l'Agència Espacial Europea i autora d'alguns dels primers resultats científics de la missió Gaia.