Today, April 25, the European Space Agency (ESA) publishes the second file for the Gaia mission, an astrometry mission aiming to create the most precise map of our galaxy, the Milky Way. This second catalogue, apart from the locations of 1,700 million stars, includes the distance, movement and color of more than 1,300 million stars in the Milky Way and the nearest galaxies.

A team from the Institute of Cosmos Sciences of the University of Barcelona (ICCUB), affiliated to the Institute of Space Studies of Catalonia (IEEC) has taken part in this second release. This group leads the work of the mission file, and has also participated in this work. Moreover, Barcelona is the headquarters of one of the five data centers of the mission, among which are the Barcelona Supercomputing Center (BSC) and Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (Catalan Consortium of University Services, CSUC). The BSC offers the resources to conduct a part of the operations during the mission. At the moment, the BSC has also a safety copy of all the data for the Gaia satellite.

The catalogue has been carried out with data obtained by the satellite over the first twenty-two months of the mission. The file with these data, which are published today, is open to the scientific community, amateur astronomers and the general public. Regarding the first catalogue, published in September 2016, the new data include movements and parallax, which enables having –for the first time- a three-dimensional map of the galaxy, analysing the movement of 1 % of the stars that build it, and studying the structure and movement of the surrounding spiral galaxies.

The most precise universe in motion

This second catalogue has the positions of more than 1,700 million stars, and the parallax –which provides distance-, own movements, and photometry –brightness and colors- of more than 1,300 million stars.

In addition, the catalogue has more than seven million stars with measurements of their radium speed (speed at which the star gets closer or far), 550,000 light curves of variable stars that allow a critical review of the Universe distance scale; astrometry and photometry measurements for 14,000 asteroids, and the temperature of 160 million stars. The Gaia satellite has also observed the position of extragalactic objects such as quasars and faraway galaxies.

The central file of the mission is managed at the European Space Astronomy Centre (ESAC, in Madrid). The obtained map has a precision of 40 microseconds of arc for the brightest stars, and 700 microseconds of art for the weakest ones, therefore being the most accurate sky map.

Gaia’s potential for scienceMoreover, researchers from the Gaia consortium publish today six scientific articles in the journal Astronomy & Astrophysics, using these data. These articles show the potential of the new data to work on science. Gaia opens a new window for the studies on stellar physics and formation mechanisms and evolution of stars, from the Galaxy and the surrounding satellite galaxies. These enable researchers study the rotation of the Magellanic Clouds, two small galaxies that are in the Milky Way; as well as galaxies closer to the Andromeda and Triangulum galaxies. The analysis of the motion of stars in the Milky Way will enable researchers to set the distribution of dark matter in our galaxy, an essential piece to progress in the knowledge of its nature. Another application of the map built with data from Gaia is the fact that it will improve observation predictions on astronomical phenomena, such as a star eclipse by one of the small planets or asteroids in the solar system.

L’Agència Espacial Europea (ESA) farà públic aquest dimecres, 25 d'abril, el segon catàleg de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. En l'elaboració d'aquest catàleg ha participat un equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que ha organitzat un acte a la Facultat de Física el mateix dia per explicar la rellevància del nou arxiu.

L’acte tindrà lloc a les 11.45 h a l’Aula Magna Enric Casassas i estarà presidit pel rector de la UB, Joan Elias. Hi intervindran Marina Villegas, directora de l'Agència Estatal d’Investigació; el director de l’ICCUB, Lluís Garrido, i el director de l’IEEC, Ignasi Ribas.

Tot seguit, membres de la missió Gaia de l'ICCUB explicaran els darrers resultats del projecte: Carme Jordi, professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, farà una introducció a Gaia; Jordi Portell, cap de l'equip d'enginyeria del Grup Gaia-Barcelona, farà una ponència titulada «L'arxiu de Gaia: l'inici d'una nova era», i Teresa Antoja, investigadora postdoctoral Marie Curie a l'ICCUB, intervindrà amb «La galàxia que ens descobreix Gaia: primers resultats».

El segon catàleg de la missió Gaia, a més de les posicions de 1.700 milions d'estrelles, inclou dades sobre la distància, el moviment i el color de més de 1.300 milions d'estrelles de la Via Làctia i de galàxies properes. L’equip de l’ICCUB (UB-IEEC) lidera l’elaboració de l’arxiu de la missió. Juntament amb el catàleg, els investigadors del consorci Gaia han publicat els primers articles científics a la revista Astronomy & Astrophysics utilitzant dades de la missió.

The 2018 Breakthrough Prize on Fundamental Physics was awarded to the Wilkinson Microwave Anisotropy Prove (WMAP) team, for a project that studies the anisotropies in background radiation. The prize has been awarded to the twenty-seven researchers that belong to this team, like the ICREA researcher Licia Verde, from the Institute of Cosmos Sciences of the UB (ICCUB, IEEC-UB).

The team of WMAP obtained this award for the “detailed maps of the early universe that greatly improved our knowledge of the evolution of the cosmos and the fluctuations that seeded the formation of galaxies", notes the jury.

Funded by private sponsors like Mark Zuckerberg or Anne Wojcicki, the Breakthrough Prizes recognize the achievements of scientists in the fields of Life Sciences, Fundamental Physics and Mathematics with awards that are $3 million each, which makes these the largest individual monetary prizes in science.

Launched in 2001, the Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) mapped the cosmic microwave background (CMB) with unprecedented precision. The project opened a new era of quantitative cosmology that led to the establishment of the Standard Model of Cosmology. Among other aspects, the interpretation of WMPA data allows scientists to determine the age of the universe (about 13.8 billion years), its rate of accelerating expansion (about 70 kilometres per second per megaparsec) and its basic composition (about 5% "normal” matter, 24 % dark matter and 71 % dark energy).

Licia Verde, ICREA researcher at ICCUB (IEEC-UB), joined the WMAP team in 2001, when she was a Chandra Fellow in Princeton University. Among other contributions, she contributed to the cosmological analysis and led the paper the team published in 2003, Parameter Estimation Methodology, the sixth most cited paper in the field of Astronomy and Astrophysics according to Web of Science. The WMAP team also holds the prestigious Shaw Prize for Astronomy (2010) and the Gruber Prize in Cosmology (2012). Licia Verde has also been awarded with two European Research Council projects.

L’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) commemorarà el 25è aniversari de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) amb dues conferències dirigides al públic general: una sobre les explosions de supernoves i una altra sobre la contaminació lumínica.

Calendari de conferències

El dilluns 27 de novembre, a les 19 hores, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollirà la primera d’aquestes xerrades, titulada «Explosions de supernova: la persistència de la memòria». Serà a càrrec de Carles Badenes, investigador de la Universitat de Pittsburgh i professor visitant a l’ICCUB, on col·labora amb l’equip de recerca de la missió Gaia, projecte de l’Agència Espacial Europea per elaborar el catàleg més precís de la Via Làctia que s’ha fet mai.

En aquesta conferència, Badenes abordarà el tema de les explosions de supernoves: què són, quin paper tenen en l’evolució estel·lar, i com es relacionen amb l’origen dels elements químics al nostre Univers. També parlarà d’un tipus d’explosions concretes, les anomenades supernoves termonuclears, que a dia d’avui segueixen sent un misteri per als astrofísics.

El divendres 15 de desembre, a les 12.45 h, tindrà lloc la segona conferència a la Facultat de Física de la UB (aula A22G). Salvador J. Ribas, director del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (Àger, la Noguera), i col·laborador de l’ICCUB, impartirà la ponència titulada «La contaminació lumínica, el cantó fosc de la llum».

La xerrada partirà d’una paradoxa: la introducció de l’enllumenat artificial a les nostres vides va suposar un gran canvi i avenç, però alhora, aquesta llum artificial té un «cantó fosc», amb moltes ramificacions que van més enllà de les observacions astronòmiques i que arriben a la nostra vida quotidiana. Ribas mostrarà els efectes més rellevants de la contaminació lumínica i plantejarà propostes que podem fer nosaltres mateixos per reduir-la.

Vint-i-cinc anys de la Societat Espanyola d’Astronomia

La Societat Espanyola d’Astronomia (SEA), que té la seu a la Facultat de Física de la UB, es va fundar el 20 de novembre de 1992 com a entitat que agrupa diversos professionals d’institucions que treballen en l’àmbit de l’astronomia arreu de l’Estat. A dia d’avui, la SEA inclou un total de 770 professionals i està presidida per Francesca Figueras, investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB, IEEC-UB) i del Departament de Física Quàntica i Astrofísica.

L’objectiu de la societat és contribuir al desenvolupament de l’astronomia i l’astrofísica a Espanya i promoure aquest camp del coneixement. En particular, també es proposa crear un fòrum independent per a la discussió d’assumptes d’interès comú per a la comunitat astronòmica espanyola.

El programa complet de les conferències del 25è aniversari de la SEA es durà a terme en múltiples localitzacions amb ponències que tractaran temàtiques diverses, com els forats negres gegants o les ones gravitacionals, entre d’altres.

Per a més informació sobre les activitats, consulteu aquest enllaç.

On Wednesday, October 18, twenty-five research centers accredited with Severo Ochoa and María de Maeztu excellence distinctions carried out the creation of the Severo Ochoa and María de Maeztu Alliance (SOMMa). Among those were five centers that belong to the University of Barcelona: the Institute of Cosmos Sciences (ICCUB) – UB institute- and the Institute for Research in Biomedicine of Barcelona, the Institute for Bioengineering of Catalonia, the Center for Research in Agricultural Genomics and Barcelona School of Mathematics (centers in which the University takes part).

SOMMa will have several work groups to reach its goals, among which are the improvement of visibility, collaboration, scientific policy, dissemination of results, and sustainability of the project.

All the information about this scientific alliance will be soon available in a website.

Cassiopeia A is a nebula resulting from the huge supernova explosion that took place around 350 years ago. In its electromagnetic spectrum, the high-energy part is the cosmic ray product (electrons and protons) which are inside the supernova remnant. So far, this energy range was not measured in detail so as to define its origins, since it would require long observations. An international team led by researchers from the Institute of Cosmos Sciences of the University of Barcelona (ICCUB), the Institute for Space Sciences (ICE-CSIC) and the Institute of High Energy Physics (IFAE-CSIC) carried out those observations with the Magic telescopes located in the island of La Palma.

“These kind of supernovas are accelerators of natural particles, on which we can study the behaviour of charge particles and plasma under conditions which are not possible on Earth”, says Daniel Galindo, expert from the ICCUB.

The study, published on the journal Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MRAS), shows that the supernova can accelerate particles up to a hundred times more than the accelerators created by humans –for instance, the Large Hadron Collider in CERN- but there are limitations, since this acceleration is not enough to explain the cosmic ray sea that fills our galaxy up.

The study has the participation of the ICCUB researchers Josep M. Paredes and Marc Ribó, apart from Daniel Galindo.

More information

Article reference
M. L. Ahnen et al. "A cut-of in the TeV gamma-ray spectrum of the SNR Cassiopeia A" Monthly Notices of the Royal Astronomical Society MNRAS. August 2017 DOI: 10.1093/mnras/stx2079

Com ja és costum, a mitjan juliol, la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona organitza la Trobada de Divulgadors Científics, una jornada de treball perquè el personal de la UB interessat en aquest àmbit pugui intercanviar experiències. L’activitat tindrà lloc el dimarts 18 de juliol, de 9 a 16 h, a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric.

Un dels objectius de la trobada, que enguany arriba a la sisena edició, és contribuir a establir una xarxa que millori les competències divulgatives de la Universitat. Per això, durant la reunió, a la qual assistirà el vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca, Xavier Roigé, diversos investigadors de la UB presentaran els projectes de divulgació en què estan treballant. D’una banda, hi participarà Javier Martín Vide, director de l’Institut de Recerca de l’Aigua i catedràtic de la Facultat de Geografia i Història, que enguany ha estat reconegut amb la IV Distinció de la UB a les millors activitats de divulgació científica i humanística. D’altra banda, hi intervindrà Bruno Julià, de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Facultat de Física, que parlarà del projecte Ultracold UB, en el qual els estudiants de grau tenen un paper protagonista.

Narcís Prat, del grup FEM, de la Facultat de Biologia, tampoc no faltarà a la cita, per explicar l’app RiuNeT, una aplicació de mòbil que serveix per avaluar l’estat ecològic dels rius i que ja fa uns anys que funciona. Així mateix, l’estudiant de doctorat Amilcar Vargas farà una xerrada sobre el paper dels joves investigadors com a protagonistes de la divulgació. Finalment, Miquel Àngel Cuevas, professor emèrit del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, exposarà el cas del Concurs de Cristal·lització a l’Escola com un projecte d’èxit adreçat a les escoles que fa sis anys que es va posar en marxa.

A més, el programa de la trobada inclou una xerrada i taller pràctic a càrrec de Marcos Gómez Piñeiro, consultor de comunicació digital, professor de màrqueting de mitjans socials i director de Concepto05, que oferirà als assistents recursos i estratègies per comunicar la ciència a través de les xarxes socials.

En el decurs de la jornada, els investigadors que ho hagin comunicat prèviament, podran enregistrar un vídeo de la col·lecció Divulgadors Made in UB, una sèrie amb la qual es vol donar a conèixer les línies de recerca i les activitats divulgatives dels investigadors de la Universitat.

La Jornada de Divulgadors Científics està organitzada per la UCC+i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri d’Economia i Competitivitat.

This asteroid was discovered on November 17, 1941, in Fabra Observatory, by Isidre Pòlit i Buxareu, who was also professor of Astronomy of the UB and director of the Astronomical Area of the Fabra Observatory between 1937 and 1957. Pòlit gave name to another asteroid, the 1708 Polit, discovered in 1929 by Josep Comas i Solà.

The asteroid (4298) Jorgenunez was the last asteroid to be discovered in Fabra Observatory. It has an orbital period of 5.3 years around the Sun, which corresponds to the asteroid belt between Mars and Jupiter, and it has a 16.5 km diameter, quite big for these kinds of celestial objects. The technique they used to look for asteroids, similar to the current one, consisted on making two expositions, separated by a spacetime. According to Jorge Núñez, “each object shows two images which are almost vertically put; however, the asteroid’s two images show an inclination of 45º between them, thus different from the rest of the objects (background stars)”. This shows that “it is a moving object, that is, an asteroid”.

The naming process of an asteroid can last two decades. It starts when two observations of a potentially new object are done and it is told to the Minor Planet Center of the International Astronomical Union (IAU). Then a provisional designation of the object is done, and its final name is not confirmed until there are enough observations to verify this finding. Regarding the asteroid (4298) Jorgenunez, there have been a total of 1.677 observations from 1941 (its discovery) to 2017.

The asteroid’s file card of the Minor Planet Center provides information on the main features of this celestial body and it describes the contribution of the researcher after whom it’s named: “The physician and astronomer Jorge Núñez is mostly interested in the robotic observations and CCD imaging, an area in which he has contributed to with several reviewed articles. Since 2002, he has been member of the Royal Academy of Arts and Sciences of Barcelona”.

Núñez is a permanent researcher at the Institute of Science Cosmos of the UB (ICUB-IEEC) and professor of the the Department of Quantum Physics and Astrophysics of the University of Barcelona. He is also a member of the IAU’s Commission A1 “Astrometry”. He was visiting lecturer at Yale University and made a scientific stay at the University of Caliornia – Berkeley. He promoted the robotic telescope Fabra-ROA Montsec, located in the Astronomical Park Montsec, where researchers study space debris, exoplanets, potentially hazardous objects and sources of high-energy emission, among others. He has been director of the Fabra Observatory since February 2015.

L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) ha constituït la unitat tecnològica ICCUB-Tech, centrada en el desenvolupament d’instrumentació i sistemes de tractament de dades massives (big data), tant per a projectes científics i tecnològics com per a empreses. L’acte d’inauguració de les noves instal·lacions de l’ICCUB, un centre reconegut amb l’acreditació María de Maeztu, ha tingut lloc avui, 11 de maig, amb la participació de la secretària d’Estat d’R+D+i, Carmen Vela; el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro; el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias; el vicerector de Recerca, Domènec Espriu, i Lluís Garrido, director de l’ICCUB. Les noves instal·lacions estan ubicades al Parc Científic de Barcelona i ocupen un espai de 500 metres quadrats.

En la seva intervenció, Carmen Vela ha remarcat l’alt nivell científic que ha aconseguit l’ICCUB, un centre que s’ha situat «en l’elit de la recerca espanyola i que compleix uns requisits de qualitat científica exactament iguals que els dels centres Severo Ochoa». «L’ICCUB —ha continuat Vela— genera una producció científica de primer ordre, atrau talent i aconsegueix que els seus avenços beneficiïn la societat. És un gran exemple del que volem que sigui l’R+D+i a Espanya. No cal que mirem cap a l’exterior per buscar models, perquè els tenim aquí, en els centres Severo Ochoa i les unitats María de Maeztu».

El rector Joan Elias ha destacat «el valor afegit que aporta tenir un institut propi especialitzat per crear una massa crítica que permeti optar a convocatòries de centres d’excel·lència com les unitats María de Maeztu». Elias ha recordat que la UB té dos instituts amb aquesta acreditació, «però som ambiciosos i volem que aquest nombre augmenti», ha afirmat. Per la seva banda, Arcadi Navarro, s’ha referit als darrers anys de crisi: «Han estat deu anys duríssims, però també uns anys d’or per a la recerca a Catalunya i Espanya». Així mateix, en la presentació de l’ICCUB-Tech, Lluís Garrido, director de l’ICCUB, ha assegurat que «aquesta unitat representa una oportunitat única per centralitzar recursos, fomentar sinergies entre els grups d’enginyers i plantejar nous reptes tecnològics, a més de fer arribar aquesta tecnologia a la societat».

Unitat transversal

L’ICCUB-Tech integra els enginyers de l’institut especialitzats en instrumentació, electrònica i processament de dades massives que fins ara treballaven en diversos grups de recerca, en camps en què la tecnologia és un element clau: principalment, per a missions espacials, telescopis, acceleradors i detectors de partícules.

Amb aquesta unitat es pretén centralitzar i augmentar l’activitat tecnològica de l’ICCUB i oferir a tots els seus membres la possibilitat de participar en projectes d’alt nivell tecnològic mitjançant l’assessorament i l’ajut directe.

Actualment, la unitat està formada per vint-i-cinc enginyers electrònics i de telecomunicacions, informàtics i físics, i disposa, entre d’altres, d’un laboratori d’electrònica i d’un de mesures de precisió, a més d’una sala blanca per a l’assemblatge d’instrumentació. També està prevista la instal·lació de nous equipaments per desenvolupar instrumentació per a detectors de radiació, càmeres i projectes espacials.

Transferència tecnològica

L’ICCUB té un paper destacat en projectes internacionals com ara les missions Gaia i Solar Orbiter, de l’Agència Espacial Europea; l’experiment LHCb del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), ubicat al CERN, o els projectes amb els telescopis de raigs gamma Magic i CTA. Justament, un dels objectius de l’ICCUB-Tech serà buscar projectes de transferència tecnològica a les empreses que permetin d’aprofitar el coneixement generat en aquests grans projectes científics, i en definitiva, fer un retorn dels resultats a la societat.

Entre els projectes iniciats dins de l’ICCUB-Tech, s’està aplicant tecnologia desenvolupada per xips de l’LHCb en la millora de la precisió temporal de tomògrafs per emissió de positrons (PET), utilitzats per al diagnòstic mèdic. Un altre exemple és l’aplicació d’un algoritme de compressió de dades, desenvolupat en el marc del projecte Gaia, als àmbits de la genòmica, les geociències marines, o a nous nanosatèl·lits per observar la Terra.

Sobre l’Institut de Ciències del Cosmos

L’ICCUB és un institut de recerca propi de la Universitat de Barcelona, creat l’any 2006 i reconegut amb l’acreditació d’excel·lència Maria de Maeztu el 2015. És també una de les quatre unitats que constitueixen l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

El centre està dedicat a la recerca fonamental en el camp de la cosmologia i la física de partícules, així com a les aplicacions tecnològiques de les ciències del cosmos en general. Agrupa bona part del professorat i els investigadors del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física, a més de deu investigadors ICREA i personal investigador d’altres facultats. Ha estat reconegut amb tres ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) i participa en tretze projectes europeus. Entre els seus indicadors de recerca en el període 2010-2015, cal destacar la publicació de 1.409 articles en revistes indexades, un 80 % de les quals en el primer quartil. En transferència, ha generat nou patents i dues spin-off.

On Friday May 12, the Historical Building of the UB will throw the 3rd Science Festival of the University of Barcelona during all day. Counting with the successful participation and attendance of previous editions, the Festival tries to represent all faculties of the University of Barcelona and brings back the most successful workshops from other editions. It also brings lots of new activities such an activity to discover the Catalan philology, a workshop on symmetry, three activities on plant physiology, a neuroconcert and a place dedicated to the figure of Sabater Pi.

The main aim of the festival is to reach non-expertized audiences and people from all ages. Therefore there will be a corner with a selection of science-related books, tales and comics for children so that the kids can pause and enjoy some reading. There will be a show for the children too in the afternoon: Flebotín, a mosquito from the Cretaceous.

From Catalan philology to plant physiology, going through history, symmetry and physics

One of the new workshops is Discover the Catalan Philology, which proposes three activities to discover the Catalan philology: a quiz on language and literature, crosswords, a poem with blanks to be filled in and some phonetic transcription exercises. It is organized by the Study Group on Variation, from the Department of Catalan Philology. The consolidation group of Training Innovation FONCAT, from the same faculty, comes with the workshop Can we improve our Catalan pronunciation?

Among other novelties are three workshops on plant physiology. The participants will see what a seed is and how we can use it, why there are different seeds and how they spread; they will see in vitro cultures and their uses in agriculture for an improvement in plants, and will broaden their knowledge on leaves and stomata.

Another new workshop allows visitors to discover and value the items that are registered in the list of UNESCO’s world heritage through community participation. After a short explanation of the meaning of world heritage and the international importance of preserving it, the workshop highlights the necessary participation of local communities so that preservation is efficient.

The Department of Crystallography, Mineralogy and Mineral Deposits brings a workshop to work on the concept of symmetry through games with geometrical pieces, bullets, and other elements that allow visitors to discover different symmetries and acquire some elementary concepts.

For the lovers of astronomy, the Institute of Cosmos Sciences (ICCUB) will exhibit a big scale representation of the Milky Way, a project conducted within the framework of the Gaia mission, led by the European Space Agency (ESA). The stand will have a workshop to create constellations that will make people understand the three dimensions of the 1.000 millions of stars in the Milky Way.

Virtual reality, chemistry and microscopes, already a reference

The stands dedicated to virtual reality created a lot of interest in the previous editions. This year, the team in Eventlab, from the Institute of Neurosciences of the UB, brings the activity The Virtual Island to discover whether virtual experiences can have an impact on us and change us in the real world. The activity suggests that participants imagine a life in a different world for some time, having a different body and making friends with whom they share experiences that can only exist in a virtual world.

The activity chemistry and color, which shows the ultraviolet and infrared radiation effects in different substances and shows how to detect blood in a crime scene, is back again, as well as the stand with the periodic table, that brings visitors closer to chemical elements and explains what molecules are or how chemical formulations are done, among other things.

How are liver cells? And cells in testicles? Are they different from the ones in kidneys? How would a rat’s tongue be seen in a microscope? Are spermatozoids like we imagine them? These are some of the answers to be answered at the festival for those who visit the stand of microscopes and loupes, organized by the Faculty of Biology and the UCC+i of the UB.

Moreover, attendants will have the opportunity to build a DNA double helix, make a Iuris test, switch their brains on, see an exhibition of the app Flood-up for phone devices or make a questionnaire on bioethics, among other activities.

An illustration workshop within the framework of the space dedicated to the figure of Jordi Sabater Pi

The expert on African etiology, primatology and anthropology Jordi Sabater Pi –mostly known for having found and given to the Zoo of Barcelona the albino gorilla Snowflake- will have his own space in the festival, with an illustration workshop led by experts, inviting the visitors to represent their surrounding nature, in this case the gardens of the Historical Building, in the same way Sabater Pi did with his environment. There will be almost two hundred nature-themed pictures that belong to the large Sabater Pi collection, ceded to the CRAI of the University of Barcelona years ago.

A neuroconcert to close the party

One of the outstanding novelties of this year’s festival is a neuroconcert that will be given at 19 h in the garden Ferran Soldevila, at the Historical Building. The aim of this performance, organized by the Institute of Neurosciences of the UB, is to talk about musical perception and the feelings it creates, throughout a dialogue with musicians and neuroscientists, accompanied by five voices a cappella. Understanding the mechanisms through which music creates particular moods has been a fascinating objective for neuroscience over the years.

Others

The stand of Publications and Editions of the UB will offer a UB BUFF® scarf so that people can collaborate with the funding of scientific dissemination activities organized by the Scientific Culture and Innovation Unit (UCC+i) of the UB.

Another new thing for this year is a van in the garden so that visitors can buy food and drinks during all day.